Es miri el poble des d'on es miri, despunta sempre amb personalitat pròpia l'edifici de l'església. Es tracta d'un notable monument barroc neoclassicista alçat entre els anys 1.727 i 1.764, i ampliat posteriorment amb una gran capella del Santíssim entre els anys 1.803 i 1.805.

Tot i que la parròquia ja s'esmenta en documents del segle XI, poc se sap del temple romànic primitiu, tret que devia estar emplaçat en el mateix indret.

La nau central era presidida antigament per un altar major de gust barroc i de notables proporcions, que fou acabat l'any 1.788 per l'escultor vigatà Vicenç Real. Aquest altar i els antics retaules van ser destruïts durant la guerra civil. Només se'n salvà la figura de Sant Pere, actualment al Museu Episcopal de Vic.

Bastida a mà dreta del temple s'hi troba la capella fonda, que per la seva justesa de proporcions és considerada com una de les més admirables de la diòcesi vigatana. Data de principis del segle XIX i és presidida per una bella imatge de la Mare de Déu dels Dolors.

El campanar, torre alta i esvelta, es va acabar a les darreries del segle XVIII, i el 1864 s'hi instal·là un rellotge públic, substituït el 1963.